L'alcoholisme es defineix com un consum problemàtic d'alcohol que provoca un deteriorament o malestar significatiu. Aquest trastorn es manifesta a el menys per dos dels fets següents:
En el trastorn per consum d'alcohol es presenta un conjunt de símptomes físics i conductuals, entre els quals estan l'abstinència, la tolerància i el desig intens de consum. Una vegada que es desenvolupa un patró repetitiu i intens de consum, les persones amb trastorn per consum d'alcohol poden emprar gran quantitat de temps en obtenir i consumir begudes alcohòliques (1).
Les primeres intoxicacions per alcohol solen succeir en l'adolescència i encara que no es compleixen tots els criteris per diagnosticar un trastorn per consum d'alcohol, si presenten problemes aïllats relacionats amb aquest consum. Aquests problemes es van agreujant amb el temps i el consum repetit. La majoria de les persones amb aquest trastorn el desenvolupen entre els 20 i 30 anys.
En l'alcoholisme solen haver períodes de recuperació i de recaiguda intermitents. Generalment, la decisió de deixar de beure ve després d'una crisi, i és freqüent que hi hagi períodes d'abstinència o de beguda controlada que duren setmanes o mesos. No obstant això, una vegada que es torna a consumir alcohol, és molt probable que el consum augmenti ràpidament i que tornin a aparèixer els problemes greus (1).
Entre els factors de risc ambientals i psicològics estan l'actitud cultural cap a la beguda i la intoxicació, la disponibilitat de l'alcohol, les experiències personals adquirides amb l'alcohol, expectatives exageradament positives sobre els efectes de l'alcohol i les habilitats inadequades per a l'afrontament de l'estrès.
Quant als factors genètics, el risc de desenvolupar un trastorn per consum d'alcohol és entre 3 i 4 vegades més gran per als fills de les persones amb aquest trastorn. Aquest risc augmenta per a les persones amb un major nombre de familiars afectats per aquest trastorn, la qual cosa indica una forta influència genètica en el desenvolupament de l'alcoholisme.
Els rendiments acadèmic i laboral poden deteriorar-se per l'efecte de l'alcohol, poden descuidar responsabilitats domèstiques, acadèmiques i laborals, i sovint hi ha absentisme laboral o escolar. La persona amb aquest trastorn pot arribar a consumir alcohol en circumstàncies perilloses (p. Ex., A l'conduir un cotxe, operar amb maquinària). A més, pot continuar consumint tot i que sap que aquest consum li ocasiona problemes físics importants com amnèsia, afecció hepàtica; problemes psicològics com depressió; problemes interpersonals com discussions violentes amb la parella o persones properes.
Los rendimientos académico y laboral pueden deteriorarse por los efectos del alcohol, pueden descuidarse responsabilidades domésticas, académicas y laborales, y con frecuencia hay absentismo laboral o escolar. La persona con este trastorno puede llegar a consumir alcohol en circunstancias peligrosas (p. ej., al conducir un coche, operar con maquinaria). Además, puede continuar consumiendo a pesar de que sabe que dicho consumo le ocasiona problemas físicos importantes como amnesia, afección hepática; problemas psicológicos como depresión; problemas interpersonales como discusiones violentas con la pareja o personas cercanas.
Per tractar el trastorn per consum d'alcohol és necessari dur a terme una avaluació detallada de l'pacient. En aquesta avaluació s'han de tenir en compte factors com el consum actual d'alcohol, els patrons de beguda tant històrics com recents, el nivell de dependència a aquesta substància, la presència de problemes relacionats amb l'alcohol (p. Ex. Problemes físics, familiars , laborals, legals, etc.), el consum d'altres drogues o que presentin altres addiccions (p. ex. addicció a el joc), que el pacient presenti un altre problema psicològic, el nivell de motivació per iniciar el tractament, així com els seus creences respecte a el canvi (2).
Un cop realitzada l'avaluació de el cas, s'estableixen els objectius de tractament que poden ser el aconseguir un patró de beguda controlat (per a aquells pacients que encara no han desenvolupat una dependència severa a l'alcohol) o l'abstinència (per a aquells casos en què hi ha una clara dependència a l'alcohol i que ja han intentat repetides vegades reduir el seu consum).
En el primer cas, el tractament se centra en reeducar el pacient i canviar el seu patró de beguda perquè tingui uns hàbits de consum més saludables. En el cas de pacients que busquen l'abstinència, el tractament se centra en la prevenció de recaigudes i per això s'empren diverses tècniques de teràpia cognitiu conductual com són tècniques d'autocontrol, la reestructuració cognitiva, l'entrenament en resolució de problemes, l'entrenament en habilitats socials, tècniques per al maneig de l'estrès i l'ansietat, entre d'altres.
L'alcoholisme és un trastorn complex en el qual intervenen factors biològics, psicològics i socials, per tant, s'ha de tractar tenint en compte aquests factors per tal d'aconseguir que el pacient aconsegueixi un estat d'equilibri en els diferents aspectes de la seva vida. D'aquesta manera, la persona es trobarà més protegida i es podran prevenir les recaías d'una forma més efectiva i duradora (4).
Referències
1. American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders, 5th Edition. Arlington, VA: Authors, 2013.
2. National Institute for Health and Care Excellence (NICE). Alcohol-use disorders: diagnosis, assessment and management of harmful drinking and alcohol dependence. 2011. Available from: https://www.nice.org.uk/
3. Becoña, E. Alcoholismo. En Vallejo Pareja, M.A. Manual de terapia de conducta. Madrid: Dykinson, 1998.
4. Gorski, T.T. and Miller, M. Staying Sober: A Guide for Relapse Prevention. Independence, MO: Independence Press, 1986.
