La ludopatia o joc patològic és un patró de joc problemàtic i persistent que causa un malestar psicològic important i que pot provocar un deteriorament personal, familiar, social i laboral. La persona amb aquest problema presenta quatre o més de les següents característiques:
Els jocs d'atzar son presents a moltes cultures i la majoria de les persones participen en aquests jocs sense patir problemes. No obstant això, algunes persones poden desenvolupar una addicció al joc, que es caracteritza per un comportament de joc problemàtic que interromp les activitats personals, familiars o laborals. El jugador patològic es caracteritza per jugar de forma descontrolada, invertint grans quantitats de temps i diners, habitualment aposta una quantitat de diners superior a la que havia planejat. La persona sent un intens desig de jugar i pensa constantment en el joc (sobretot quan ha perdut i pensa que pot recuperar les seves pèrdues) (2).
El jugador patològic pot desenvolupar un patró de joc de "recuperació de les pèrdues". La persona segueix jugant, fent apostes més grans o assumint més riscos per a recuperar-se d'una o diverses pèrdues. Alguns jugadors poden "recuperar pèrdues" temporalment, però a llarg termini acaben tornant a perdre i comença de nou el cicle compulsiu d'intentar recuperar-se. Els jugadors patològics amb freqüència menteixen a la família o a les persones que l'envolten per ocultar els problemes amb el joc i fins i tot poden arribar incórrer en conductes il·legals com el frau, la malversació de fons o el robatori, per obtenir els diners amb els quals jugar . D'altra banda, alguns jugadors també poden demanar ajuda financera a la família o a altres persones a causa de la situació desesperada en què es troben com a conseqüència de el joc (1).
La ludopatia sol iniciar-se en l'adolescència o en els primers anys de la vida adulta, encara que pot presentar-se a qualsevol edat. Generalment, els homes comencen a jugar edats més primerenques, mentre que les dones ho fan més tard. La majoria de les persones amb aquest problema desenvolupen un patró de joc que va augmentant gradualment, tant en la quantitat com en la freqüència de les apostes. Molts jugadors patològics diuen tenir problemes amb un o dos tipus de jocs d'atzar, encara que altres poden tenir problemes amb diversos tipus de joc (2).
Els patrons de joc problemàtics poden presentar-se de forma puntual o ser més regulars. A més, els episodis de joc patològic poden augmentar durant les èpoques d'estrès o de depressió, així com durant els períodes de consum d'alcohol o altres drogues (1).
La ludopatia pot afectar la salut física i mental de les persones que tenen aquest trastorn, a més, també pot tenir conseqüències negatives a nivell financer, legal i particularment a nivell social i familiar, ja que el jugador pot posar en risc i fins i tot perdre la relació amb membres de la seva família o amics a causa del joc.
Per al tractament del joc patològic, al llarg dels anys s'han emprat diferents tipus de teràpies psicològiques i farmacològiques, però, la teràpia que ha mostrat ser més eficaç per tractar la ludopatia és la teràpia psicològica de tipus cognitiu-conductual (TCC) , aquesta classe de tractament psicològic s'ha emprat amb èxit en diversos trastorns i és el que compta amb major evidència científica a favor (3,4).
Per dur a terme el tractament de la ludopatia, cal fer una avaluació detallada del problema per conèixer alguns aspectes essencials per al disseny del tractament. En primer lloc, és important conèixer el patró de joc de la persona, a quin tipus de joc és addicte, amb quina freqüència juga, on ho fa, amb qui juga i si hi ha algun altre problema com pot ser el consum d'alcohol o altres drogues. En segon lloc, s'ha d'investigar amb quin tipus de suport compte el jugador (família, amics), ja que sol necessitar la col·laboració de les persones properes per ajudar-lo en la seva recuperació. Finalment, cal conèixer la gravetat del problema, és a dir com ha afectat el joc a la vida de la persona (a nivell familiar, laboral, financer, etc.) (2).
Una vegada que es recull aquesta informació, es dissenya un pla de tractament personalitzat que té l'objectiu de deixar de jugar i prevenir una futura recaiguda. Per a això, es treballen eines que li permetin al pacient un major control dels seus impulsos, amb la finalitat que pugui resistir-se a jugar quan es troba en situacions en les que habitualment ho feia. A més, durant la teràpia també s'ajuda al pacient a resoldre alguns dels problemes psicològics, socials i familiars que puguin presentar-se com a conseqüència del joc.
Referències
1. American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders, 5th Edition. Arlington, VA: Authors, 2013.
2. Labrador, F. & Fernández-Alba, A. Juego patológico. En Vallejo Pareja, M.A. Manual de terapia de conducta. Madrid: Dykinson, 1998.
3. Rizeanu S. Pathological gambling treatment -review. Procedia - Social and Behavioral Sciences. 2015; 187:613–618.
4. Chambless DL, Ollendick TH. Empirically supported psychological interventions: controversies and evidence. Annual Review of Psychology 2001; Jan; 52:685–716.
5. Echeburúa, E. &Baez, C. Concepto y evaluación del juego patológico. En J. L. Graña (dir.): Conductas adictivas. Teoría, evaluación y tratamiento Madrid: Debate, 1994.
Si vols iniciar teràpia, demana cita a la consulta de Barcelona, ja sigui trucant per telèfon o a través d’aquesta web. Si no pots desplaçar-te fins aquí, demana informació sobre la teràpia online i comença el teu tractament sense sortir de casa.
